Us deixo un article que vaig escriure per la revista "Escola catalana" quan vaig acabar les pràctiques de tercer de carrera.
La meva tercera i
última experiència com a mestra de pràctiques va començar el 8 de gener de 2009
a l’escola CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta, Osona. Viuria aquesta
experiència al grup classe de quart d’educació primària, la classe dels gossos.
Principalment la
meva tasca a l’escola era dissenyar, confeccionar i portar a terme una unitat
didàctica de llengua catalana i literatura, l’àrea que havia escollit des de la
Universitat. Quan vaig arribar a l’escola el tutor del grup, Toni Comajoan, i
els alumnes havien començat un projecte titulat “Postals de Catalunya” que
pertanyia a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural i que
responia a
l’estudi de les comarques de Catalunya.
La idea inicial era fer un viatge virtual a través de cartes i postals d'arreu del país. Per aconseguir-ho se’ls va acudir d'enviar una carta a uns quants diaris (Avui, La Vanguardia, Regió 7, El 9 Nou, El Punt...) demanant a la gent si els podien fer arribar postals del seu poble o ciutat i explicar una mica com era. Uns dies més tard van començar a rebre postals de tota Catalunya —sobretot de les comarques de costa—, a partir de les quals, amb l’ajuda d’un dossier preparat pel mestre, van treballar les comarques.
La idea inicial era fer un viatge virtual a través de cartes i postals d'arreu del país. Per aconseguir-ho se’ls va acudir d'enviar una carta a uns quants diaris (Avui, La Vanguardia, Regió 7, El 9 Nou, El Punt...) demanant a la gent si els podien fer arribar postals del seu poble o ciutat i explicar una mica com era. Uns dies més tard van començar a rebre postals de tota Catalunya —sobretot de les comarques de costa—, a partir de les quals, amb l’ajuda d’un dossier preparat pel mestre, van treballar les comarques.
Tot i que la
meva unitat didàctica havia de ser de llengua catalana, en Toni em va proposar
si volia continuar el projecte fent una segona part vinculada a l’àrea que em
corresponia. La idea em va agradar molt, tot i que d’entrada em feia molt
respecte: hi havia molta feina per fer i relativament poc temps per fer-la perquè
es volia presentar el projecte al concurs Baldiri Reixac de la Fundació Lluís
Carulla el mes de febrer i, per tant, calia dedicar un nombre molt important
d’hores, dins i fora de l’aula. Tenint en compte que tant en Toni com jo ens hi
vam engrescar molt, s’havia de començar a lligar els fils entre la primera i la
segona part del projecte.
La meva aportació,
doncs, va ser la segona part del projecte, que vam anomenar “Postals de Sant
Julià”. La idea era que a través de textos elaborats pels nens i les nenes de
la classe s’expliqués el poble de Sant Julià de Vilatorta a tothom qui havia
enviat cartes i postals.
A partir d’aquesta
idea vaig començar a pensar com es podria enfocar. Primer vaig plantejar-me de treballar
el text descriptiu, ja que em semblava que podria ser el gènere textual més
adequat. No obstant, de seguida vaig pensar que seria millor conèixer diferents
tipologies textuals per diversos motius: d'una banda, treballar només el text
descriptiu em semblava força pobre i de l'altra banda, si s’explicaven
diferents llocs del poble també seria enriquidor fer-ho amb diferents gèneres
textuals.
Així doncs, vam
decidir amb el tutor els grups de treball que faríem per tal que treballessin
un gènere textual i un indret del poble determinat. Ara bé, de seguida vaig
pensar en el següent: si cada un dels grups es dedica només a un gènere
textual, desconeixerà els altres i el grup-classe quedarà descompensat. És per
aquest motiu que se’m va acudir la idea de partir “Postals de Sant Julià” en
dos blocs. En el primer bloc pensava enfocar-lo a partir d’un dossier i en el
segon, a partir del joc.
Per fer el dossier
em vaig ajudar de múltiples llibres de text de Cicle Mitjà, vaig consultar materials
als Centres de Recursos Pedagògics de la zona i vaig regirar pàgines educatives
d’Internet. Cada apartat del dossier (corresponents a la poesia, l'entrevista, l'explicació,
el diàleg i la descripció) estava format per una pàgina de coneixements previs,
una part de continguts propis del gènere a treballar i finalment altres
aspectes de lèxic i ortografia importants per confeccionar qualsevol text però
lligats directament al gènere de l'apartat.
Mentre pensava com
fer el dossier, se’m va ocórrer la idea d’introduir un personatge que fes de
fil conductor, que el pogués motivar, venint a l'aula, per exemple, i que
conegués bé la llengua. Així és com va néixer el Trobador Tronat.
El Trobador Tronat
seria un personatge medieval que havia vingut al present per complir el càstig
que li hauria imposat la reina del seu territori: no podria tornar a la seva època
fins que no expliqués com és un poble del segle xxi.
A través d’aquesta història era fàcil incitar als alumnes a fer un pacte: ells
li explicarien com és el poble i a canvi el Trobador Tronat els ajudaria a
conèixer els diferents gèneres textuals.
Perquè la
comunicació entre el personatge i l'alumnat no es reduís només a les dues
visites que ens va fer a l’escola i a les fotografies que hi havia al dossier,
vaig aprofitar el blog de la classe, un recurs ja existent i que utilitzaven
prèviament. De manera virtual el trobador els demanava ajuda perquè s’havia
perdut o els explicava les aventures que estava vivint en aquest segle, els nens
i nenes llegien els missatges a casa i molts els hi contestaven.
El dossier es va
treballar de manera conjunta amb tot el grup-classe tenint present en tot
moment que estàvem aprenent per després fer textos en un context real.
Per al segon bloc
vaig crear un seguit de jocs per a cada gènere, didàctics i divertits, que permetessin
aplicar el que s'havia après fins aleshores al mateix temps que donessin idees
i recursos per poder elaborar el seu text explicant el poble. Cada joc (fer
mímica, endevinar personatges, buscar versos perduts d’una poesia...) tenia el
nom, les instruccions i el gènere amb el qual estava vinculat.
En pensar i
dissenyar els jocs va caldre que tingués en compte que quedava relativament poc
temps per poder acabar el projecte. Vaig proposar al tutor de posar tots els
jocs en una capsa, que inicialment cada grup se centrés en els que corresponien
al seu gènere textual i que més endavant, donat que el material estaria
disponible, tothom pogués utilitzar la resta de jocs.
Partint de tot el
que s’havia treballat amb el dossier i els jocs, cada grup va buscar informació
sobre l'indret del poble que li tocava explicar i, a l'ordinador, va començar a
escriure el text al qual, un cop acabat, hi adjuntava una fotografia. La
veritat és que els resultats ens van sorprendre molt favorablement.
Al llarg del
projecte es va treballar de manera individual, en petits grups i com a
grup-classe, fomentant el treball cooperatiu: només era possible d'aconseguir
l'objectiu final, explicar el poble de Sant Julià, amb un esforç conjunt.
Mentre fèiem el
projecte el tutor va pensar que seria bonic i enriquidor per a tothom fer una
exposició amb el tema “Postals de Catalunya i Postals de Sant Julià” al mateix
Sant Julià. Vam proposar-ho a l'Ajuntament, que hi va estar d'acord, i des del
maig vam començar a preparar l'exposició que es faria a principis de juny en un
espai cedit pel consistori.
Un cop vam haver
acabat de revisar els textos, en vam fer còpies i les vam enviar, juntament amb
una invitació a l'exposició, a tothom qui havia enviat una postal amb dades de
contacte. I vam fer una altra còpia dels textos que vam lliurar al concurs
Baldiri Reixac, amb les cartes que havíem rebut i tot el material que havíem
utilitzat durant el projecte.
Uns mesos després,
quan jo ja no era a l’escola, ens van comunicar que havien premiat el nostre
projecte i pocs dies després, vam inaugurar l’exposició al poble, la qual va
ser un èxit ja que va venir molta gent d’arreu de Catalunya.
Els alumnes del
grup es mostraven contents i alhora sorpresos en veure tot el què havíem fet.
Personalment penso que és enriquidor pels alumnes veure el principi i el final
d’un projecte i sentir-se partícips de totes les decisions que es prenen per
tirar-lo endavant, crec que és així com es desenvolupen habilitats i
competències. A nivell personal, m’ha ajudat a veure i creure que l’educació —no només conceptual— es pot plantejar de moltes maneres si sabem aprofitar tot allò que ens
envolta.
La realització
d’aquest projecte va ser possible gràcies a l’entusiasme dels alumnes de quart,
l’acompanyament per part de l’equip directiu de l’escola i especialment, pel
suport, confiança i companyerisme rebut per part d’en Toni Comajoan. A tots
vosaltres, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada