dimarts, 24 de gener del 2012

Construint la pròpia experiència

Us deixo un article que vaig escriure per la revista "Escola catalana" quan vaig acabar les pràctiques de tercer de carrera. 

La meva tercera i última experiència com a mestra de pràctiques va començar el 8 de gener de 2009 a l’escola CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta, Osona. Viuria aquesta experiència al grup classe de quart d’educació primària, la classe dels gossos.
Principalment la meva tasca a l’escola era dissenyar, confeccionar i portar a terme una unitat didàctica de llengua catalana i literatura, l’àrea que havia escollit des de la Universitat. Quan vaig arribar a l’escola el tutor del grup, Toni Comajoan, i els alumnes havien començat un projecte titulat “Postals de Catalunya” que pertanyia a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural i que responia a l’estudi de les comarques de Catalunya.

dimarts, 17 de gener del 2012

Un dia diferent

Encara fan cara d’adormits…

-        Bon dia colla pessigolla!! A punt per l’aventura d’avui?

Sembla que els seus rostres es transformen… passen de la son a l’emoció, en qüestió de mil·lèsimes de segon. 

Baixen de l’autobús. Estan molt contents perquè saben que veuran i aprendran coses interessants, diferents. Al cap i a la fi, és un dia diferent. T’adones que estan excitats, es senten grans i lliures; juguen, riuen, bromegen, corren... però alhora es senten insegurs, no es mouen en un lloc conegut ni familiar i és per això que no et treuen l’ull de sobre. Fas un pas i de seguida sents una veu que et demana:

dilluns, 16 de gener del 2012

L'escola i la societat als ulls d'un noi de 17 anys

Us deixo l'enllaç a un vídeo, al meu parer interessant, on un noi de 17 anys dóna la seva visió de l'escola i la societat. Hi ha diversos punts que conviden a reflexionar.

Espero que us agradi!



El sistema escolar vist per un noi de 17 anys from ellosViven on Vimeo.

dilluns, 9 de gener del 2012

Contradiccions...

Quantes en fem al dia a la nostra aula?

diumenge, 8 de gener del 2012

Si ets funcionari, amaga't...

Si a data d’avui ets funcionari llegir algunes cartes de lectors als diaris, llegir comentaris i articles en xarxes socials i sentir o escoltar converses espontànies pel carrer és força molest i dolorós.

És del tot cert que la majoria de treballadors del nostre país han patit i estan patint retallades desmesurades i pèrdua de certes condicionals laborals. És cert que molta gent  està a l’atur i malauradament, no tenen ni dret a la prestació econòmica. És cert que hi ha persones amb greus dificultats per arribar a final de mes.  Aquesta és la situació que vivim, una situació sense lloc a dubte, angoixant.

I què en fem de la imaginació?

M’agradaria explicar una història que va arribar al meu saber durant un curs d’educació no formal.

Hi havia una vegada un nen de sis anys, en Jordi, que va canviar d’escola ja que els pares ho requerien per motius professionals. L’infant estava molt content, doncs sabia que faria molts amics a l’escola nova. El gran dia va arribar. Després del pati la mestra de la classe va dir a tots els seus alumnes:

- Agafeu un paper en blanc i dibuixeu una flor.