Si a data d’avui ets funcionari llegir algunes cartes de lectors als diaris, llegir comentaris i articles en xarxes socials i sentir o escoltar converses espontànies pel carrer és força molest i dolorós.
És del tot cert que la majoria de treballadors del nostre país han patit i estan patint retallades desmesurades i pèrdua de certes condicionals laborals. És cert que molta gent està a l’atur i malauradament, no tenen ni dret a la prestació econòmica. És cert que hi ha persones amb greus dificultats per arribar a final de mes. Aquesta és la situació que vivim, una situació sense lloc a dubte, angoixant.
Els funcionaris tenim un lloc de feina dins l’Administració pública, tenim el nostre sou i les nostres condicions laborals. I ara, a conseqüència de la crisi econòmica aquestes s’han vist minvades. No escric per queixar-me de les retallades, en cas que ho vulgui fer, ho faré per altres vies i en altres moments.
Escric perquè com apuntava abans, llegir segons quines cartes i comentaris és desagradable. Davant d’aquests estímuls no vull caure, perquè no hi crec, en tòpics que utilitzen alguns funcionaris semblants a “si no ets funcionari és perquè no vols, s’hi pot presentar qui vulgui”, “si t’agraden tant les meves condicions perquè no estudiaves medicina, magisteri, etc”. Però per contrapartida, demano si us plau, que no es caiguin en els tòpics sobre els funcionaris. A sota d’aquesta etiqueta som persones amb la nostra feina. Una feina per la qual lluitem i vetllem al dia a dia. Una feina que ofereix serveis a la societat: metges, bombers, administratius, mestres, psicòlegs, etc.
Si sortim al carrer a demanar que no es retalli, per què ens hem de sentir jutjats? És fàcil veure comentaris com “Són els més privilegiats i es queixen”, “No treballen i es queixen”. Ens queixem, sí. I doncs, què hem de fer? Sóc i crec que som conscients que la nostra situació no és tant desfavorida com per desgràcia la de molta gent, no obstant, també volem que es respectin els nostres drets, de la mateixa manera que ens agradaria que respectessin els de tothom.
Entenc que potser hi ha qui pensa que això no va amb ell i per tant li és indiferent. En la retallada dels nostres sous és cert, pot pensar que no va amb ell. Però cal dir que la retallada amb sanitat, educació... sí que hi va, són els seus drets. Uns drets pels quals molta gent hi ha lluitat durant molts anys i ara pengen d’un fil molt prim enmig d’una tempesta.
I sí, sóc funcionària, però abans sóc mestra i abans, persona. I com a mestra i persona, la última cosa que vull, malgrat el panorama exposat, és oblidar-me de somriure.
Hola, jo no sóc funcionari però penso que està molt ben expressat!
ResponEliminaSort!
Lluís
Em sembla molt bé el fons i la forma d'expressar la teva opinió, deixa'm contribuir a fer que aquesta iniciativa vagi agafant força i animo a tothom que, com nosaltres, s'adona que tot el que està passant i no ho oblidem, és fruit d'una molt mala gestió de recursos tan privats com públics, per part d'una sèrie de gestors que han fet la feina d'una manera no gens ètica a partir de l'especulació. Ara que tot això ha tocat sostre, el problema del deute és dels governs, i no pas dels treballadors, els treballadors prou feina tenen per arribar a finals de mes però sembla que la culpa sigui tota nostra i que només aquells que mes o menys poden anar tirant hagin d'arreglar les coses. Estem assistint a un gradual empobriment social que afecta a les condicions laborals i personals, bàsicament de les classes mitja i baixa (com sempre). No oblidem que la nostra és una feina social, de servei, i pensem que la qualitat d'aquest servei ve donada per la professionalitat i les ganes de seguir somrient de la gent que com nosaltres ha de donar la cara i aguantar el pes de les constants agressions a les que estem essent víctimes darrerament i que, per desgràcia, seguirem patint.
ResponEliminaRamon